​Què es pot fer per reduir-la?​
 

​Receptes per respirar. Com millorar la qualitat de l'aire a les nostres ciutats:
La solució no resulta fàcil. En primer lloc, perquè no hi ha una recepta màgica. Però també perquè la implantació d'alguna de les mesures per pal·liar les emissions, que sempre implica limitar d'una o altra manera la circulació dels cotxes particulars, genera una forta oposició ciutadana. I això fa que als polítics els hi costi prendre la decisió. Però cal actuar. Per la salut de tots i per evitar les sancions europees.
​

 

 

Pagar per circular. Londres va ser la primera capital europea en implantar un sistema de peatge per entrar al centre de la ciutat, i el resultat ha estat la reducció de la circulació en un 50%.
El resultat fins ara ha estat una reducció del 15% del trànsit i de les emissions, i un augment semblant del transport públic, que es va reforçar abans de posar en marxa el peatge. A més, la recaptació ha donat un superàvit de 60 milions d'euros, que en principi s'invertiran en la xarxa de vies urbanes i de transport públic.
Tot i els resultats, l'opció de pagar per circular -i contaminar- no convenç molts dels experts, perquè suposa donar carta blanca als qui tenen més diners en detriment dels qui no s'ho poden permetre.

​

Limitació de circulació al centre de la ciutat. A Alemanya s'ha imposat el sistema de creació de zones de baixes emissions. És a dir, evitar la circulació dels vehicles que més contaminen pels centres de les ciutats i les àrees residencials. S'ha dissenyat un sistema d'enganxines de colors que identifiquen la categoria del vehicle (benzina, dièsel, amb o sense filtre, de càrrega o de passatgers...) i una normativa clara que especifica qui i quan pot circular. És el cas de Berlín, per exemple, on s'ha aconseguit d'aquesta manera que cada vegada hi hagi menys cotxes amb motor dièsel i s'han baixat les emissions un 10%. La clau, expliquen, rau en ser estrictes, no acceptar excepcions i aplicar les sancions previstes.
Ara s'han sumat al sistema d'enganxines i, a més dels efectes directes, han aconseguit un gran nivell de sensibilització, que es nota sobretot en la tria dels models menys contaminants quan els ciutadans es compren un cotxe nou. A més, per potenciar el transport públic, ara és gratuït a tota la província per als majors de 70 anys, els nens i els estudiants universitaris.

​

 

Renovar la flota, o adaptar-la als temps que corren. Els cotxes particulars són els màxims responsables de les emissions, però no els únics. Cal adaptar els camions i els transports públics perquè compleixin els estàndards europeus vigents.
Sembla la solució més adequada per ara, perquè encara passaran uns anys abans no s'aconsegueixin resultats satisfactoris en autobusos elèctrics grans. L'hidrogen, que a Barcelona es va provar en tres vehicles dins una experiència europea, tecnològicament ja és possible, però el preu dels vehicles (2 milions d'euros per autobús) i el cost del combustible fa que en aquests moments no sigui una alternativa viable.
Així les coses, i davant la impossibilitat de canviar tota una flota de cop (la de TMB té més de mil vehicles), a Barcelona s'ha optat per anar adaptant els cotxes que ja es tenen perquè siguin més eficients i menys contaminants.

​

L'erosió de l'asfalt. Quan es parla de la contaminació per trànsit de vehicles, sovint visualitzem el tub d'escapament. Però la generació de partícules prové també en bona part de l'erosió de l'asfalt i del desgast dels pneumàtics i les pastilles dels frens.
Klagenfurt, al sud d'Àustria, és una de les ciutats participants en el projecte europeu CMA per reduir la pols de la carretera. Es tracta d'aplicar una solució líquida sobre el paviment, sobretot en els dies de fred sec, quan més partícules es registren.

​

La limitació de velocitat. La limitació de velocitat a 80 km/h de les vies d'accés a Barcelona s'aplica també als Països Baixos i a Àustria. Els experts destaquen que es tracta d'una mesura molt efectiva i, a diferència de les anteriors, pràcticament no té cost econòmic.
Les emissions van baixar un 30%, i també van minvar la congestió, els accidents i la contaminació acústica.

​

-També és possible que una dieta rica en antioxidants contraresti en part els efectes negatius de la contaminació. Però aquestes són accions menors, comparades amb el gran impacte que exerceixen les intervencions ambientals.​

*Caldria que en els diferents àmbits de la nostra societat hi hagués més interès pels riscos de la contaminació en la salut i per la necessitat de fer intervencions per controlar-la a fi de reduir els nivells fins als que moltes altres ciutats d’Europa han assolit.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Cap d'aquestes mesures per si sola no aconseguirà rebaixar suficientment els nivells de partícules i de NO2, però la combinació de les més idònies a cada indret contribuirà a millorar la qualitat de l'aire, la nostra salut i la qualitat de vida. Caldrà explicar-ho bé perquè tota la ciutadania sigui conscient del que està en risc, i assumir que replantejar la manera com vivim no és només una opció, sinó cada cop més clarament, una necessitat ineludible.